No tots els microplàstics són iguals. Cada tipus té un origen diferent, una mida característica i un risc específic. Conèixer-los és el primer pas per entendre el problema i reduir-ne l'impacte.
| Tipus | Mida | Forma | Origen principal | % estimat als oceans |
|---|---|---|---|---|
| Fragments | 1 µm – 5 mm | Irregular | Degradació UV/mecànica | ~60% |
| Microfibres | 10 µm – 5 mm | Filamentosa | Rentat de roba sintètica | ~35% |
| Pellets | 1 – 5 mm | Esfèrica/lenticular | Indústria petroquímica | ~2% |
| Microesferes | 1 µm – 1 mm | Esfèrica perfecta | Cosmètics, productes personals | <1% |
| Escumes | 1 µm – 5 mm | Esponjosa | Poliestirè expandit (EPS) | ~2% |
| Nanoplàstics | <1 µm | Variable | Degradació de tots els anteriors | Indeterminat |
Els fragments són la categoria més abundant de microplàstics als oceans i als ecosistemes terrestres. Provenen de la fragmentació mecànica i fotoquímica de plàstics més grans: ampolles, bosses, embalatges, objectes de plàstic que han estat abandonats o mal gestionats.
El procés de fragmentació és imparable un cop iniciat. La radiació UV trenca les cadenes polimèriques, les fa fràgils i les converteix en pols. La fragmentació es produeix en superfície (llum solar), però un cop al medi aquàtic continua per abrasió mecànica. Els fragments segueixen trencant-se fins arribar a mida nanomètrica.
Per la seva forma irregular, els fragments s'acumulen en sediments, sòls i intestins d'animals amb facilitat. La seva superfície rugosa adsorbeix contaminants orgànics persistents (PCB, DDT) i actuent com a vehicles de transport de substàncies tòxiques.
Els fragments de polietilè (PE) i polipropilè (PP) són els més comuns perquè són els plàstics més produïts al món i els que es troben en més productes d'ús quotidià.
Les microfibres són fragments filamentosos de fibres sintètiques alliberades principalment durant el rentat de roba de poliester, niló, acrílic i altres materials sintètics. Representen el 35% dels microplàstics als oceans i és el tipus que els sistemes de tractament d'aigüa residuals capten menys eficientment.
Un sol jersei de poliester pot alliberar entre 700.000 i 1.900.000 microfibres per cicle de rentat. Les fibres passen a través dels filtres de les depuradores (massa fines) i arriben directament als rius i mars. La roba sintètica de vellut ("fleece") i la roba de microfibra per a neteja domèstica en generen la major quantitat.
Les microfibres també s'escampen a l'aire quan la roba s'asseca, especialment a la secadora. Representen una proporció important de la pols interior de les llars europees.
Els pellets (també anomenats "nurdles" o "mermaid tears") són grans de plàstic industrial en forma de llenties o esferes de 1 a 5 mm que s'utilitzen com a matèria primera per fabricar tots els productes de plàstic. Cada any es produeixen centenars de milions de tones de pellets a tot el món.
El problema és que es perden en grans quantitats durant el transport marítim, la càrrega i descàrrega als ports, i en les instal·lacions industrials. Una vegada al mar, floten durant anys i acumulen contaminants hidrofòbics en la seva superfície, actuant com a veritables "pastilles tòxiques" per als animals marins que els ingereixen confosos amb ous de peix.
L'Operació NURDLES és una iniciativa de voluntaris que monitoritza la seva presència a les platges europees. La Mediterrània és una de les zones amb major concentració de pellets del món.
Les microesferes són partícules fabricades intencionadament en mida microscòpica per a usos cosmètics i industrials. Els seus principals usos eren com a agent exfoliant en productes de bellesa (exfoliants facials, pastes de dents, gels de dutxa), com a agent d'alliberament controlat de fàrmacs i com a abrasiu industrial.
La seva esfericitat perfecta les fa especialment perilloses: els animals marins les confonen fàcilment amb ous de peix o aliment. A diferència dels fragments irregulars, s'ingereixen amb major facilitat i es distribueixen uniformement pels teixits.
La UE ha restringit les microesferes afegides intencionadament en productes des de setembre de 2023 (Reglament REACH). La restricció s'aplica progressivament: cosmètics primer, altres usos fins al 2035.
El poliestirè expandit (EPS), conegut popularment com a porexpan, és un dels materials que genera més contaminació de microplàstics per unitat de pes. La seva estructura porosa fa que es fragmenti en milers de perles minúscules amb el mínim impacte físic. Un sol tros de porexpan pot generar centenars de milers de partícules.
Les seves perles blanques característiques es troben a gairebé totes les platges del món. Pel seu baix pes, el vent les trasllada fàcilment i pot arribar a ecosistemes molt allunyats de les zones d'origen. La Directiva SUP de la UE ha restringit els plats, tasses i recipients de poliestirè expandit d'un sol ús des del 2021.
Els nanoplàstics representen la frontera científica i el risc emergent més preocupant. Amb mida inferior a 1 micròmetre (1.000 nanòmetres), no es poden detectar amb microscopis òptics convencionals i requereixen tècniques espectroscòpiques avançades. Provenen de la degradació continuada de tots els altres tipus de microplàstics.
La seva mida nanomètrica els confereix propietats biològiques radicalment diferent: poden travessar la barrera hematoencefàlica (que protegeix el cervell), penetrar en les cèl·lules i interaccionar directament amb el material genètic, creuar la placenta i passar a la circulació fetal, i acumular-se en teixits que els microplàstics convencionals no assoleixen.
Estudis de 2024 han trobat concentracions creixents de nanoplàstics de polietilè al cervell humà post mortem. La concentració mesurada era 7 a 30 vegades superior als nivells trobats en fetge i ronyó, cosa que suggereix una acumulació preferencial al teixit cerebral.
"Els nanoplàstics no els veiem, no els sentim i no els podem evitar. Però s'estan acumulant al nostre cervell en concentracions que augmenten any rere any."
— Matthew Campen, Universitat de Nou Mèxic, Nature Medicine, 2024D'on venen cada un dels tipus: tèxtils, pneumàtics, cosmètics, pintures i pellets industrials.
Llegir →Com cada tipus afecta la salut: sang, placenta, cervell i sistema endocrí.
Llegir →Definició, cronologia i ubiqüitat. El punt de partida per entendre el problema.
Llegir →