S'han trobat en la sang, els pulmons, la placenta, el cervell i la llet materna. La investigació científica sobre els efectes en la salut humana avança ràpid i les troballes són preocupants.
En menys d'una dècada, la investigació ha passat de detectar microplàstics en animals marins a trobar-los en pràcticament tots els teixits i fluids del cos humà analitzats. Aquesta és la cronologia de les troballes.
Estudi de la Vrije Universiteit Amsterdam (Heather Leslie et al.) publicat a Environment International: microplàstics detectats en el 77% de 22 donants de sang sans. Els principals polímers trobats: PET (tereftalat de polietilè) i poliestirè.
Estudi de la Universitat Politècnica de les Marques (Itàlia), publicat a Environment International: microplàstics de polipropilè i poliestirè detectats en les quatre parts de la placenta (materna, paterna i dues membranes fetals). Confirmació que passen la barrera placentària.
Investigadors britànics van trobar microplàstics en mostres de teixit pulmonar de pacients sotmesos a cirurgia. Les fibres eren majoritàriament de polipropilè i PET. Van ser detectades fins i tot en els lòbuls pulmonars superiors, on s'esperava menys acumulació.
Estudi de la Universitat de Nou Mèxic (Matthew Campen et al.): nanoplàstics de polietilè detectats en mostres de teixit cerebral humà post mortem. La concentració ha augmentat un 50% des del 2016 al 2024. Trobats en persones amb demència en concentracions molt superiors a la resta.
Investigadors italians van detectar microplàstics en mostres de llet materna de 34 dones. La troballa és especialment preocupant perquè implica una possible exposició dels nounats en les primeres setmanes de vida, quan el sistema immunitari és especialment vulnerable.
Estudi publicat al New England Journal of Medicine: pacients amb plaques arterials que contenien microplàstics de polietilè o PVC tenien un risc 4,5 vegades major de patir un infart, ictus o mort en els 34 mesos de seguiment. Primera evidència de causalitat en humans.
La via principal d'entrada. Mengem microplàstics a través d'aliments contaminats (peix, marisc, mel, sal marina, fruites i verdures), de l'aigua de beguda (tant embotellada com de l'aixeta) i de recipients de plàstic que alliberen partícules quan s'escalfen o per desgast.
Estimació: ingerim entre 39.000 i 52.000 partícules per persona i any només a través de la dieta, o fins a 121.000 si comptem la inhalació.
Les fibres sintètiques de la roba, la pols domèstica i les partícules atmosfèriques contenen microplàstics que inhalem constantment. A les ciutats, l'aire exterior n'és una font rellevant; a l'interior, la pols domèstica és especialment concentrada.
Via menys significativa però present. Els nanoplàstics poden penetrar a través de la pell, especialment en zones de pell fina o danyada. Els cosmètics que contenen microesferes apliquen directament partícules sobre la pell.
"Els nivells de microplàstics en teixits humans han augmentat substancialment en les últimes dècades. Estem ingerint i inhalant milers de partícules cada dia sense tenir clar l'efecte a llarg termini."
— Matthew Campen, Universitat de Nou Mèxic, 2024Les troballes en placenta i llet materna confirmen que els microplàstics passen de la mare al fill durant l'embaràs i la lactància. El fetus i el nounat estan exposats en les etapes de major vulnerabilitat del desenvolupament.
Els nanoplàstics —per la seva mida nanomètrica— creuen amb facilitat totes les barreres biològiques: placenta, barrera hematoencefàlica, membrana cel·lular.
La investigació sobre l'impacte dels microplàstics en la salut humana és activa però relativament jove. El que sí coneixem és la seva presència ubiqua i alguns mecanismes de dany cel·lular. Els efectes a llarg termini de l'exposició crònica encara s'estan estudiant.
La presència de cossos estranys en teixits activa el sistema immunitari i genera una resposta inflamatòria. Quan l'exposició és crònica, la inflamació es manté en el temps i pot danyar teixits i òrgans.
Estudis in vitro i en animals mostren que els microplàstics generen estrès oxidatiu (acumulació de radicals lliures) i inflamació crònica de baix grau que s'associa a malalties cròniques com la diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncer.
Els additius químics dels plàstics —especialment els ftalats i el bisfenol A (BPA)— actuen com a disruptors endocrins: mimètics hormonals que interfereixen amb el sistema hormonal humà.
Aquests compostos poden alterar la producció, transport i funció d'hormones sexuals, tiroidees i corticosteroides, amb efectes especialment greus durant el desenvolupament fetal i la infància.
L'estudi publicat al New England Journal of Medicine el 2024 és el primer a establir una associació entre microplàstics i malaltia cardiovascular en humans. Pacients amb microplàstics (PE o PVC) a les plaques ateroscleròtiques tenien un risc 4,5 vegades superior d'infart, ictus o mort.
Es creu que els microplàstics acceleren la formació de plaques, causen inflamació local i poden desestabilitzar plaques existents, augmentant el risc de ruptura.
Guia pràctica amb accions concretes per minimitzar la ingesta de microplàstics al dia a dia.
Llegir →Resum dels estudis científics més rellevants sobre microplàstics i salut humana.
Llegir →On es troben els microplàstics a la llar i quins productes en generen més.
Llegir →