D'on provenen els microplàstics?

Tèxtils sintètics

La indústria de la moda ràpida ha convertit el poliester, el niló i l'acrílic en els materials tèxtils dominants. Cada cicle de rentat allibera entre 700.000 i 1.900.000 microfibres per peça que els sistemes de tractament d'aigüa no retenen adequadament.

El problema és especialment agut amb la roba de vellut sintètic ("fleece"), les teles de microfibra i la roba interior sintètica. La roba nova allibera més fibres que la vella: els primers 5 rentats en generen més del 50% del total de vida de la peça.

• Un jersei de "fleece" pot alliberar fins a 250.000 fibres per rentada
• Els sistemes de depuració capturen entre el 72% i el 99% de les fibres, però no totes
• Les que escapen acaben als rius, estuaris i mar obert
• El 35% dels microplàstics als oceans prové d'aquesta font

Pneumàtics i desgast de vies

El desgast dels pneumàtics és la primera font de microplàstics a Europa i la segona a escala global. Cada vegada que un cotxe frena, accelera o corba, el pneumàtic perd partícules de goma sintètica (SBR: butadiè-estirè) que s'incorporen a l'escorrentia pluvial i arriben als sistemes d'aigüa.

La goma dels pneumàtics conté additius preocupants: el 6PPD-quinona, un antioxidant, s'ha identificat com la causa de la mortalitat massiva de truites en rius urbans dels EUA. A Europa s'estan iniciant estudis similars.

• Un cotxe perd entre 100 g i 1 kg de material de pneumàtic per any
• El parc de vehicles europeu genera ~500.000 tones de pols de pneumàtic anualment
• Es transporta per l'escorrentia pluvial directament als rius sense tractament
• El desgast dels frens (disc i pastilles) és una font addicional de partícules metàl·liques i orgàniques

Residus plàstics mal gestionats

Cada any es generen uns 400 milions de tones de plàstic al món. Menys del 10% es recicla realment. La resta s'aboca en abocadors, s'incinera, o acaba al medi ambient. La degradació d'aquests plàstics genera milers de milions de fragments secundaris anualment.

Els països amb sistemes de gestió de residus deficients aporten la major part d'aquesta contaminació: Àsia meridional i sud-est asiàtic, Àfrica subsahariana i parts d'Amèrica Llatina. Però els plàstics produïts a Europa i exportats sota l'etiqueta de "reciclatge" sovint acaben en abocadors a l'exterior.

• 9,5 milions de tones de plàstic arriben als oceans cada any
• La degradació UV fragmenta els plàstics en anys; als oceans, en dècades
• Els abocadors costaners són els principals punts d'entrada directa al mar
• El "reciclatge" exportat pot ser una altra forma de contaminació diferida

Pintures i recobriments

Les pintures marines antifouling dels vaixells estan formulades per degradar-se de forma controlada i evitar que organismes marins s'adhereixin al buc. Però aquesta degradació allibera directament micropartícules de polímer al mar. S'estima que el sector naval genera entre 50.000 i 100.000 tones de microplàstics per any.

Les pintures de les vies (senyalització horitzontal) i les pintures de façanes i infraestructures generen partícules que l'escorrentia transporta als sistemes hídrics. Les pintures modernes solen contenir polímers acrílics, poliuretans i epoxis.

Productes de cura personal

Les microesferes de polietilè (PE) i polipropilè (PP) s'afegien deliberadament a exfoliants, pastes de dents, gels de dutxa i maquillatge per proporcionar abrasió suau. Tot i que prohibides progressivament a la UE des del 2023, encara circulen en mercats de tercers països i en productes antics.

Les microesferes passen directament de la dutxa o la pica al sistema de clavegueram. Per la seva mida (10 µm–1 mm), moltes superen els filtres de les depuradores i arriben als medis aquàtics.

Pellets industrials

Els pellets o nurdles es perden durant tot el cicle de producció i transport del plàstic: en les plantes petroquímiques, en els vaixells de transport, en els ports i en les instal·lacions de transformació. Malgrat representen un percentatge petit del total, el seu impacte és desproporcionat perquè actuen com a esponges de contaminants.

La campanya internacional Operation Clean Sweep busca que les empreses petroquímiques implementin protocols per evitar-ne les pèrdues, però l'adhesió és voluntària.