Per primera vegada, un estudi descriu el mecanisme exacte pel qual microplàstics circulants en sang poden causar bloquejos als capil·lars cerebrals, reduir el flux sanguini i provocar alteracions del comportament neurològic.
Fins ara sabíem que els microplàstics es troben al cervell humà. Però no enteníem com hi arriben ni com podrien causar dany. Aquest estudi de 2024 publicat a Science Advances és el primer a descriure un mecanisme concret i plausible.
Els investigadors van observar que les cèl·lules immunes circulants (monòcits i neutròfils) captaven activament partícules de microplàstic en sang. Aquestes cèl·lules carregades de plàstic quedaven físicament atrapades als capil·lars cerebrals, que mesuren entre 5 i 10 micròmetres de diàmetre.
El resultat: bloquejos localitzats al microcircuit cerebral, reducció del flux sanguini i, en animals d'experimentació, alteracions mesurables del comportament i la funció cognitiva.
Microplastics in the bloodstream can induce cerebral thrombosis by causing cell obstruction and lead to neurobehavioral abnormalities
Autors: Zhang Y, et al.
Revista: Science Advances
Any: 2024
La importància d'aquest estudi és que passa de la correlació al mecanisme. Sabíem que els microplàstics es troben al cervell, però no com hi arriben ni com podrien fer mal. Aquí tenim, per primera vegada, una cadena causal plausible:
Aquesta cadena es va demostrar en models animals, però la seva rellevància en humans ha de ser investigada en estudis longitudinals.
Cautela necessària: els experiments es van fer principalment en models animals (rosegadors) i en cultius cel·lulars in vitro. Les dosis de microplàstics utilitzades en alguns experiments podrien ser superiors a les exposicions humanes típiques. Cal prudència a l'hora d'extrapolar directament els resultats als humans, però el mecanisme descrit és biològicament plausible i justifica estudis en humans.
L'estudi connecta amb la detecció de microplàstics en sang humana (Leslie et al., 2022) i amb la bioaccumulació al cervell descrita a Nature Medicine (Campen et al., 2024), formant un quadre consistent.
L'estudi combina tres aproximacions complementàries:
Nota sobre les partícules usades: l'estudi va usar majoritàriament partícules de poliestirè de mides entre 1 i 10 micròmetres, que és un polímer comú en envasos d'aliments i recipients d'un sol ús. Les partícules fluorescents permeten seguir-les visualment als teixits, cosa que no és possible amb tots els polímers.
Tot el que sabem sobre microplàstics a la sang, placenta i cervell humà.
Llegir →L'estudi de Nature Medicine que detecta nanoplàstics al teixit cerebral post mortem.
Llegir →Els estudis més rellevants, amb context i metodologia explicats.
Llegir →