Un equip de la Universitat de Nou Mèxic ha trobat nanoplàstics de polietilè al teixit cerebral humà en concentracions molt superiors a les de qualsevol altre òrgan analitzat, i les concentracions han augmentat un 50% entre 2016 i 2024.
Els investigadors van analitzar mostres de teixit post mortem de ronyó, fetge i cervell de persones que havien mort entre 2016 i 2024. Van mesurar les concentracions de nanoplàstics de polietilè (PE) en cadascun d'aquests teixits usant piròlisi-cromatografia de gasos amb espectrometria de masses.
El resultat central és sorprenent: el cervell acumula entre 7 i 30 vegades més nanoplàstics que el fetge o el ronyó. I la tendència és a l'alça: les concentracions cerebrals del 2024 eren gairebé un 50% superiors a les registrades el 2016, suggerint que l'exposició acumulada augmenta amb el temps.
Un dels resultats més preocupants és que les persones diagnosticades amb demència presentaven concentracions de nanoplàstics cerebrals especialment elevades, tot i que l'estudi no permet establir si és causa o efecte.
Bioaccumulation of microplastics in decedent human brains
Autors: Campen MJ, Babu P, et al. — University of New Mexico
Revista: Nature Medicine
Any: 2024
El cervell és un òrgan especialment protegit: la barrera hematoencefàlica (BHE) filtra activament moltes substàncies que circulen per la sang. El fet que els nanoplàstics aconsegueixin travessar-la i acumular-se al teixit cerebral és, en si mateix, un resultat rellevant.
Les partícules de mida nanomètrica (<1 µm) poden penetrar a les cèl·lules i interactuar directament amb orgànuls cel·lulars. A diferència dels microplàstics més grans, els nanoplàstics poden creuar barreres biològiques que les partícules més grans no poden travessar.
Que les concentracions hagin augmentat un 50% en vuit anys suggereix que estem en una trajectòria d'exposició creixent. Si la producció global de plàstic continua augmentant, és raonable esperar que les concentracions corporals continuen pujant.
Limitació important: aquest estudi és observacional i treballa amb mostres post mortem. No podem establir causalitat entre els microplàstics i cap malaltia específica. A més, les mostres provenen d'un context geogràfic i demogràfic concret (sud-oest dels EUA). Calen estudis més amplis, amb major diversitat de poblacions i en vida, per confirmar i ampliar els resultats.
L'estudi complementa el de Science Advances (2024) que demostra que microplàstics en sang poden bloquejar capil·lars cerebrals, i el de NEJM (2024) que els associa a un risc cardiovascular 4,5 vegades superior.
L'equip va usar piròlisi-cromatografia de gasos amb espectrometria de masses (Py-GC/MS), una tècnica que trenca les molècules polimèriques tèrmicament i identifica els fragments resultants. Aquesta metodologia permet quantificar plastics al teixit amb alta precisió i és menys susceptible a la contaminació creuada que les tècniques basades en microscòpia.
Es van analitzar mostres de 24 persones mortes entre 2016 i 2024, incloent-hi individus amb i sense demència documentada. Les mostres van ser recollides seguint protocols estrictes per minimitzar la contaminació de laboratori.
Py-GC/MS: és una de les tècniques més fiables per analitzar microplàstics en teixits biològics. A diferència de la microscòpia Raman o FTIR, permet detectar partícules molt petites (nanomètriques) que no es poden visualitzar òpticament. La seva principal limitació és que destrueix la mostra i no permet saber la distribució espacial de les partícules al teixit.
Sang, placenta, cervell: tot el que sabem sobre microplàstics i salut.
Llegir →Els estudis més rellevants sobre microplàstics, amb context i metodologia.
Llegir →Accions concretes per minimitzar la ingesta de microplàstics al dia a dia.
Llegir →