S'han trobat en la sang, els pulmons, la placenta i fins i tot en el cervell humà. Partícules de menys de 5 mm que ningú no pot veure, però que ho han envaït tot.
Descobreix-hoEls microplàstics són fragments de plàstic de menys de 5 mil·límetres de diàmetre. Aquesta mida els fa pràcticament invisibles a simple vista, però no per això menys perillosos.
N'hi ha de dos tipus. Els primaris es fabriquen deliberadament petits: microesferes en cosmètics, grans de plàstic industrial (pellets), fibres sintètiques. Els secundaris provenen de la degradació de productes plàstics més grans per efecte del sol, el vent, les ones i el temps.
Avui s'han detectat en tots els racons del planeta: des de les fosses marines més profundes fins als cims de l'Everest, als núvols, a l'aire de les nostres ciutats i, sí, al cos humà.
Els microplàstics es classifiquen en cinc categories principals segons la seva forma i origen: microesferes, microfibres, fragments, pellets i escumes. A banda d'aquests cinc tipus, els nanoplàstics constitueixen un subtipus diferenciat: mesuren menys d'1 micròmetre i, a diferència de la resta, poden travessar barreres biològiques com la hematoencefàlica.
Afegides deliberadament a exfoliants, pastes de dents i productes de bellesa. Travessen els sistemes de filtratge i arriben directament als rius i mars.
Cada rentada d'una peça de roba sintètica allibera entre 700.000 i 1 milió de fibres. Representen fins al 35% dels microplàstics als oceans.
Trossos irregulars provinents de la fragmentació de plàstics per radiació UV, abrasió mecànica i canvis de temperatura. És la categoria més abundant.
Grans de plàstic industrial (llenties de plàstic) que es fan servir com a matèria primera. Es perden durant el transport i el processament industrial.
L'escuma de poliestirè (porexpan) es fragmenta en milers de partícules que s'escampen fàcilment pel vent i l'aigua.
Inferiors a 1 micròmetre, invisibles fins i tot al microscopi òptic. A diferència dels cinc tipus anteriors, poden travessar la barrera hematoencefàlica i penetrar directament en les cèl·lules.
La investigació científica sobre l'efecte dels microplàstics en la salut humana és recent però alarmant. En menys d'una dècada s'han trobat partícules en gairebé tots els teixits i fluids del cos humà.
"Hem trobat microplàstics en el 77% de les mostres de sang humana analitzades. No sabem exactament el que ens fan, però la seva presència no és neutra."
— Vrije Universiteit Amsterdam, estudi publicat a Environment International, 2022Els additius químics dels plàstics —ftalats, bisfenol A, retardants de flama— actuen com a disruptors endocrins, interferint amb el sistema hormonal. La inhalació crònica de microfibres s'associa a inflamació pulmonar.
Llegir l'article complet →Els microplàstics han colonitzat tots els ecosistemes terrestres. S'han trobat en sòls agrícoles, rius de muntanya, neu de l'Àrtic, l'atmosfera de les ciutats i fins i tot en les aigües subterrànies.
La contaminació del sòl agrícola és especialment preocupant: els microplàstics redueixen la permeabilitat del sòl, alteren la microbiota i poden ser absorvits per les arrels de les plantes que després consumim.
A Catalunya, estudis del CSIC han detectat microplàstics als Pirineus i a les platges de Barcelona, evidenciant que no hi ha cap ecosistema exempt.
Microplàstics a Catalunya →Els oceans han absorbit el cost principal de la crisi del plàstic. S'estima que hi ha uns 170 bilions de partícules de plàstic flotant a la superfície marina, i molt més als fons.
Les grans concentracions formen veritables "sopes de plàstic" com el Great Pacific Garbage Patch, però la contaminació real és la que no es veu: les partícules submil·limètriques disperses per tota la columna d'aigua.
No hi ha una sola font. La contaminació per microplàstics és sistèmica: és el resultat acumulat de dècades de producció, ús i gestió deficient del plàstic.
El poliester, el niló i l'acrílic alliberen microfibres a cada rentada. Un sol jersei pot alliberar fins a 250.000 fibres en un cicle de rentat.
El desgast dels pneumàtics és la font més gran a Europa. Les partícules de goma sintètica s'incorporen a l'escorrentia pluvial i arriben als rius.
La degradació de plàstics mal gestionats —tant en abocadors com en espais naturals— genera milers de milions de fragments secundaris anualment.
Les pintures marines, especialment les antifouling dels vaixells, i les pintures de carretera alliberen partícules de polímer directament al mar.
Microesferes en exfoliants i cosmètics, tot i que molts països ja les han prohibit. Encara en circulen en productes més antics i en mercats no regulats.
Les pèrdues durant el transport i la manipulació de la matèria primera plàstica. Cada any es perden milions de tones de pellets arreu del món.
La magnitud del problema és sistèmica, però l'acció individual continua tenint pes —especialment quan suma amb l'exigència col·lectiva de canvis polítics i industrials.